Oblida-ho
Una de les invasions més subtils és la que ens ve de l’anglès via doblatge de films al castellà. Per què forcen la llengua els dobladors? Perquè la càmera ensenya els llavis de l’actor, i ‘forget it’ no pot ser ‘no pienses más en ello’. I si Cary Grant ja deia a Ingrid Bergman “Olvídalo, nena”, qui és capaç ara de substituir un oblida-ho tan glamurós per un vulgar deixa-ho córrer. És curiós el que ens passa amb oblidar. Fa mig segle molts catalans ni ho sabien dir, deien olvidar, però també deien “No et descuidis de preguntar-ho” o “Pensa a agafar les claus”. Ara tot ho oblidem. I d’això no en té la culpa Cary Grant, ni és cap invasió subtil. És l’evident i imparable procés que va erosionant tot el que ens fa diferents del castellà. En certa manera, i encara que pugui semblar paradoxal, aquell olvidar era més català que l’actual oblidar.
